Els Homes de Primo de Rivera a Girona / text: Josep Clara
Clara i Resplandis, Josep


En: Revista de Girona. Girona, núm. 340 (setembre-octubre 2023), p. 48-52 : il. (Història) 

La Tragèdia de Rahola i el mal gustd'Eugeni d'Ors / text: Josep Clara
Clara i Resplandis, Josep


En: Revista de Girona. Girona, núm. 339 (juliol-agost 2023), p. 46-47 : il. (Història) 

Epistolari gironí de Joaquín Ruiz-Giménez / Josep Clara
Clara i Resplandis, Josep


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 64 (2023) , p. 377-401 : il. (Articles i treballs) 
Notes a peu de pàgina.

Disset cartes, escrites entre els anys 1952 i 1994, conformen una mostra de les relacions epistolars de Joaquín Ruiz-Giménez, polític i professor universitari, amb gent de les terres gironines. Aquesta correspondència reflecteix afers derivats del Ministeri d'Educació Nacional i d'altres de caire professional o particular. Se subratlla la vinculació del personatge al nostre àmbit territorial com a ministre del franquisme i estiuejant privilegiat, el qual posteriorment va evolucionar cap a la democràcia cristiana, fou un opositor tolerat i defensor d'antifranquistes.

Incendi al Montgrí l'any 1962 / Josep Clara
Clara i Resplandis, Josep


En: Llibre de la Festa Major de Torroella de Montgrí. Torroella de Montgrí (2007) , p. 25-30 : il.

El Nomenament d'alcaldes durant el franquisme / Josep Clara
Clara i Resplandis, Josep


En: Llibre de la Festa Major de Torroella de Montgrí. Torroella de Montgrí (2005) , p. 131-139

Els Fets del 6 d'octubre de 1934 i les seves conseqüències a Torroella / Josep Clara
Clara i Resplandis, Josep


En: Llibre de la Festa Major de Torroella de Montgrí. Torroella de Montgrí (2004) , p. 37-41
Notes.

Històries dels serveis d'espionatge franquistes / Josep Clara
Clara i Resplandis, Josep


Barcelona : Rafael Dalmau, Editor, 2024
368 p. ; 20 cm (Al guió del temps) 
ISBN 9788423208999

Aquest llibre reporta una panoràmica general dels diversos serveis d'intel·ligència o espionatge del granquime, components i col·laboradors o delators, mètodes i rastres d'actuació, persones perseguides, rivalitats internes, la vena anticatalana... Un llibre comfegit a partir de documentació d'arxiu, però que també ha tingut en comtpe fonts primàries publicade si altres d'inèdites (Editorial).

Correspondència de Josep Pla amb Lluís Duran i Ventosa / [edició de: Josep Clara]



En: 156365 Patrimoni i història local : jornades d'homenatge a Lluís Esteva i Cruañas. Sant Feliu de Guíxols : Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols. Servei de Publicacions i d'Arxiu, DL 1996. p. 135-138

Joan Seguí Almuzara (1885-1936), el figuerenc protagonista de la subversió militar a Melilla / Josep Clara Resplandis
Clara i Resplandis, Josep


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 54 (2023) , p. 243-250 : il. (Història) 
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

Un tinent coronel retirat, originari de Figueres, va ser una de les figures clau de l'aixecament militar de 1936 al nord d'Àfrica. En temps de la dictadura de Primo de Rivera havia estat agregat militar a l'ambaixada espanyola de París i Brussel·les, i en 1931 s'havia acollit voluntàriament al retir proposat pel ministre Manuel Azaña. Dedicat als negocis a Melilla i afiliat a Falange Española, va ser l'enllaç entre conspiradors civils i militars de Melilla i els directors de la subversió la Península. Amb el triomf dels sollevats, es va traslladar a Andalusia, per tal de prosseguir el combat contra la Segona República, però ben aviat va perdre la vida en terres extremenyes. D'aquesta manera, el seu paper en la Guerra Civil va restar sense rellevància.

En Josep Cortès, un gitano popular / Josep Clara, text
Clara i Resplandis, Josep


En: Gavarres. Cassà de la Selva, núm. 44 (tardor-hivern 2023), p. 102-103 : il. (Patrimoni. Història) 

Els Pupins de la Val d'Aran / Josep Clara, text
Clara i Resplandis, Josep


En: Garona-Nogueres. Cassà de la Selva, núm. 6 (tardor-hivern 2023), p. 58-59 : il. (Patrimoni. Història) 

El Xalet refugi de la Productora / Josep Clara, text i fotografia
Clara i Resplandis, Josep


En: Garona-Nogueres. Cassà de la Selva, núm. 5 (primavera-estiu 2023), p. 62-63 : il. (Patrimoni. Arquitectura) 

Sidillà / Joan Llinàs i Pol
Clara i Resplandis, Josep


En: Gavarres. Cassà de la Selva, núm. 43 (primavera-estiu 2023), p. 86-87 : il. (Patrimoni. Arqueologia) 

En Malavila, afusellat a Sevilla / Josep Clara, text
Clara i Resplandis, Josep


En: Gavarres. Cassà de la Selva, núm. 43 (primavera-estiu 2023), p. 88-89 : il. (Patrimoni. Història) 

El Búnquer nazi de Portbou / Josep Clara, text i fotografia
Clara i Resplandis, Josep


En: Alberes. Cassà de la Selva, núm. 27 (primavera-estiu 2022), p. 84-85 : il. (Patrimoni. Història) 

Antonio Yuste Segura : el general de la Jonquera / Josep Clara
Clara i Resplandis, Josep


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 53 (2022) , p. 185-192 : il. (Història) 
Notes a peu de pàgina.

Fill d'un comandant d'infanteria, Antonio Yuste Segura va ser un empordanès de circumstàncies, que va seguir la carrera militar, la mateixa del pare i del germà. Ingressat a l'Acadèmia de Toledo, esdevingué oficial d'infanteria en 1908. Fou africanista i un colpista destacat l'any 1936, i després un general del franquisme, vinculat a l'ocupació de Tànger en 1940, a càrrecs militars a Andalusia i Lleida i també a negocis empresarials. El 1945, durant mig any, va fer-se càrrec del govern militar de Girona, la qual cosa va permetre-li de retornar momentàniament a l'Empordà.

Joan Costa Viñas (Mieres, 1906-Girona, 1981), un capellà bru i un docent pintoresc / Josep Clara Resplandis
Clara i Resplandis, Josep


En: Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca. Olot, núm. 32 (2021) , p. 321-334 (Recerques) 

Fill de Mieres, Joan Costa Viñas va ser un capellà amb personalitat pròpia. Es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de València. Va ensenyar al Seminari Menor del Collell i a l'Institut de Girona, i es dedicà també a la construcció de carreteres. Compaginà els deures i els lleures, l'oci i el negoci. Se'l podia veure al bar, jugant a cartes, i al camp de futbol cridant contra l'àrbitre. Era modern i tradicional alhora, ben vist per les autoritats del règim, a les quals va complaure com a orador de la religió patriòtica. Regentà vla parròquia rural de la Sala, al Baix Empordà (Girona).

Vista Alegre : 100 anys del primer estadi modern de Girona (1922-2022) / pròleg: Joaquim Nadal i Farreras ; introducció: Josep Clara ; entrevistes: Martí Ayats, Jordi Grau, Arnau Madrià, Jordi Nierga ; cròniques: Josep Clara, Josep M. Fonalleras, Jordi Bosch Molinet



Cassà de la Selva : Editorial Gavarres, 2022
217 p. : il. ; 21 cm
ISBN 9788419292100

El 29 de juny de 1922 va inaugurar-se el camp de futbol de Vista Alegre, el primer estadi modern de Girona. I aquest llibre ens recorda que Vista Alegre esdevé el referent del futbol de competició des de l'any de la inauguració amb la Unió Deportiva Girona fins a la fundació del Girona FC el 25 de juliol de 1930, i amb aquest club fins al 31 de maig de 1970 que s'hi juga l'últim partit oficial. Una quinzena d'entrevistes a exjugadors, un president, un massatgista, un periodista i un àrbitre, ens ajuden a recordar com es vivia des del terreny de joc o des de la graderia aquells anys en què el futbol era dels pocs entreteniments per a la ciutadania. El llibre recull un àlbum fotogràfic d'emocions i records de jugadors, entrenadors, empleats, aficionats. del Girona. També inclou tres cròniques de gironins que de petits o d'adolescents van asseure's a les grades del camp. Editorial Gavarres publica Vista Alegre. 100 anys del primer estadi modern de Girona (1922-2022) per commemorar el centenari de la inauguració d'un camp de futbol que ha desaparegut físicament, però que encara és present en el record i en l'imaginari de molts veïns del barri de Vista Alegre o de molts aficionats al futbol. (Editorial).

Josep Anton Secret, el professor empordanès i gironí de Pío Baroja / Josep Clara
Clara i Resplandis, Josep


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 63 (2022) , p. 461-470 : il.
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

A l'Institut de Segon Ensenyament de Pamplona, Josep Anton Secret, d'origen empordanès però aviat instal·lat a Girona, va ensenyar geografia i història a un dels representants bascos de la generació espanyola de 1898: Pío Baroja. L'article ressegueix la personalitat i la ideologia conservadora del professor i els motius pels quals va ser allunyat de la terra natal, arran de la Revolució de 1868. Secret no va poder reintegrar-se a l'Institut de Girona, on havia iniciat la professió i destacat en la defensa del règim d'Isabel II, a més de perjudicar companys d'ideologia contraposada a la seva. Sense aquest contratemps, no hauria existit el retrat curiós que d'ell va traçar el novel·lista de Sant Sebastià.

Militars demòcrates a Girona / text: Josep Clara
Clara i Resplandis, Josep


En: Revista de Girona. Girona, núm. 335 (novembre-desembre 2022), p. 44-47 : il. (Història) 

La Unión Militar Democrática (UMD) va ser una organització clandestina de militars professionals. Arrelà en diverses guarnicions peninsulars, especialment a Barcelona, on es va fundar l'estiu de 1974. A Girona se'n constituïren dos nuclis de seguidors. Els seus afiliats pretenien estendre, dins l'exèrcit, una consciència democràtica, desvinculada de tota opció partidista, i negar-se a executar les tasques més brutes de la dictadura. Es va dissoldre el 1977, a Esplugues de Llobregat, un cop celebrades les primeres eleccions democràtiques.